La filosofia és clau a la intel·ligència artificial

Estudiar filosofia ja no sona tan allunyat del món laboral com molts pensaven. Amb l'avenç de la intel·ligència artificial, algunes grans tecnològiques recorren a perfils capaços de fer preguntes incòmodes, detectar contradiccions i discutir què hauria de fer una màquina quan no hi ha una resposta fàcil.

El senyal més cridaner arriba des dels Estats Units. El 2024, la taxa d'atur entre graduats recents en filosofia va ser del 5,1%, davant del 7% dels graduats en informàtica, segons dades del Federal Reserve Bank of New York recollides per un informe recent sobre el gir de les empreses d'IA cap a aquests perfils. No vol dir que la filosofia sigui ara una via màgica a l'ocupació, però sí que el seu paper ha canviat força.

Filòsofs a la IA

La idea pot sonar rara al principi. Què pinta algú format a Plató, Sòcrates o Kant en una empresa que entrena models de llenguatge? Bastant, si el repte ja no és només fer que la IA respongui ràpid, sinó que respongui amb criteri.

La filosofia ajuda a treballar amb conceptes com ara veritat, justícia, responsabilitat o dany. Dit en senzill, serveix per ordenar decisions difícils quan una IA ha d'escollir entre obeir l'usuari, evitar un risc o reconèixer que no en sap res.

El Federal Reserve Bank of New York aclareix que les dades sobre graduats recents fan referència a persones de 22 a 27 anys i que la seva taula per carrera s'actualitza cada any amb la informació disponible. És una foto concreta del mercat laboral, no una sentència per a tota la vida. Tot i així, trenca un tòpic força resistent.

El mètode socràtic

Un dels conceptes clau és el mètode socràtic. Consisteix a avançar mitjançant preguntes, com quan algú no accepta la primera resposta i segueix estirant el fil fins a trobar errors o contradiccions. És gairebé com discutir amb un professor que no et deixa escapar amb un “perquè sí”.

A IA, aquest enfocament interessa perquè molts chatbots tendeixen a donar la raó a lusuari. Aquest comportament es coneix com a adulació o sycophancy, i passa quan el sistema prefereix sonar agradable abans que corregir una idea equivocada.

Google DeepMind ja ha explorat com utilitzar eines de la filosofia per decidir principis de comportament a IA. Iason Gabriel i Kevin McKee van explicar en una feina de Google DeepMind que el «vel d'ignorància», una idea associada al filòsof John Rawls, pot ajudar a triar regles més justes perquè obliga a pensar sense saber quina posició ocuparà cada persona.

Menys afalacs

El problema no és que una IA sigui educada. El problema apareix quan confirma una mala decisió, suavitza massa una advertència o evita dir “això no està bé” per mantenir content l'usuari. A la pràctica, això pot afectar consells sobre relacions, salut mental, treball o diners.

Investigadors de Stanford, amb Myra Cheng com a autora principal i Dan Jurafsky com a autor sènior, van analitzar aquest fenomen en models com ChatGPT, Claude, Gemini i DeepSeek. Van trobar que les IA eren més propenses que els humans a validar la posició de l'usuari, fins i tot en escenaris amb conductes perjudicials o il·legals.

OpenAI també va reconèixer el risc després de retirar a l'abril del 2025 una actualització de GPT-4o que feia el model massa complaent. La companyia va explicar que estava ajustant tècniques d'entrenament i missatges del sistema per allunyar el comportament del chatbot d'aquesta adulació excessiva.

Ètica amb ocupació

La contractació de filòsofs no es limita a una moda de recursos humans. Anthropic, per exemple, ha convertit la conducta de Claude en un document molt detallat anomenat «constitució», amb regles i prioritats per guiar el model. Amanda Askell, filòsofa i responsable del treball de caràcter a Anthropic, figura com a autora principal d'aquest text.

Aquest tipus de treball forma part del que les empreses anomenen alineament. Alinear una IA significa intentar que actuï d‟acord amb valors humans, límits legals i expectatives de seguretat, no només que produeixi frases convincents.

IBM també mostra aquesta barreja de disciplines als seus equips d'IA responsable. Francesca Rossi, IBM Fellow i líder global d'ètica d'IA a IBM Research, treballa en raonament, preferències, presa de decisions col·lectiva i alineament de valors, àrees on la frontera entre tecnologia i filosofia és força fina.

On és el límit

Convé no vendre fum. Que hi hagi filòsofs a laboratoris d'IA no garanteix models segurs, justos o sincers. La pressió comercial, la competència entre empreses i les fallades tècniques segueixen aquí, com una motxilla que no desapareix perquè algú citi Sòcrates.

Però la seva presència sí que apunta a un canvi important. La indústria comença a admetre que entrenar una IA no és només un problema de dades i xips, sinó també de llenguatge, normes i conseqüències socials.

OpenAI descriu el Model Spec com un marc públic per definir com s'han de comportar els seus models, com resolen conflictes d'instruccions i com mantenen límits de seguretat. Aquí es veu la mateixa idea de fons, posar per escrit les regles abans que una conversa difícil exploti a la cara de lusuari.

Què pot passar ara

Per als estudiants, la lectura és força clara. La filosofia no substitueix la programació, però la pot complementar molt bé en un mercat on les empreses necessiten persones que entenguin tant els sistemes tècnics com les preguntes humanes que aquests sistemes generen.

També hi haurà més demanda de perfils híbrids. Gent capaç de llegir un paper, parlar amb enginyers, detectar un dilema ètic i traduir-lo en regles que una IA pugui seguir sense convertir-se en una màquina d'afalacs.

Al final del dia, la pregunta no és si un filòsof pot programar més bé que un informàtic. La pregunta és qui ajuda a decidir què hauria de fer la IA quan programar-la ja no n'hi ha prou.

L'informe principal s'ha publicat a The Economist.