Primeres impressions del Samsung Galaxy Z Fold8

Fa només unes hores que faig el nou Samsung Galaxy Z Fold8, així que això no és una anàlisi, sinó una primera presa de contacte centrada en un únic aspecte, el de l'ergonomia. És a dir, com s'agafa, com pesa, com s'obre. La resta, la càmera, programari, autonomia, ho deixo per quan li hagi ficat més hores i pugui donar una opinió sensata.

El Samsung Galaxy Z Fold8 a la mà

La primera cosa que canvia respecte als Fold anteriors és la proporció. Samsung ja no ven aquest model com una evolució més del Z Fold clàssic: a la seva pròpia web el presenta com un «smartphone passport», un format nou dins de la gamma de plegables. I es nota així que l'agafes: tancat és més curt i més ample que els seus predecessors, amb una pantalla exterior de 5,5 polzades i una relació d'aspecte de 10:16 que recorda, en efecte, una llibreta o un passaport abans que el bloc alt i estret de generacions anteriors. El canvi se sent al palmell, s'agafa diferent, se subjecta diferent amb una mà, i entra a la butxaca d'una altra manera.

El pes ajuda a aquesta sensació de maneig més còmode. Són 201 grams, cosa que converteix aquest Fold8 en el més lleuger de la història de la gamma (dada del fabricant). En mà es percep: no és un terminal que cansi subjectar-ho una estona llarga amb una sola mà, cosa que sí que passava amb generacions anteriors del Fold.

La frontissa, que Samsung anomena Armor FlexHinge, tanca amb un ajust net, gairebé sense buit entre les dues meitats i s'obre amb un gest suau: el fabricant parla de més espai al bisell interior per facilitar l'obertura, i en l'ús amb una mà a l'aire lliure, amb una mica de vent, s'agraeix que no calgui forçar el gest.

Desplegat, el canvi de proporció es trasllada a la pantalla principal, de 7,6 polzades amb relació 4:3: és notablement més ampla que la d'un Fold tradicional, cosa que també significa que manejar-ho amb una sola mà deixa de ser una opció real un cop obert. Aquí ja no parlem d'un telèfon gran, sinó quelcom que ocupa el terreny intermedi entre mòbil i mini tablet, i això condiciona la forma de subjectar-lo, calen les dues mans, i l'equilibri del pes canvia segons per on l'agafes.

El mòdul de càmera, amb el doble sensor de 50 megapíxels, sobresurt el que és just per a no desequilibrar el terminal quan es recolza sobre una superfície plana amb la tapa tancada, cosa que sí que resultava més incòmode en plegables amb mòduls més prominents.

El que em queda per comprovar és com envelleix aquesta sensació amb lús diari, si la nova proporció resulta còmoda passades diverses hores seguides si la butxaca ho nota diferent de com compta el fabricant, i com es comporta la frontissa fora de lentorn controlat dun primer contacte. D'això en parlaré a l'anàlisi completa.