Els centres de dades i el seu impacte ambiental

Escriure un correu de 100 paraules amb ChatGPT sembla tan lleuger com obrir una pestanya. Tot i això, un càlcul del 2024 amb investigadors de la Universitat de Califòrnia a Riverside va associar aquesta tasca de GPT-4 a uns 519 mil·lilitres d'aigua en un centre de dades nord-americà mitjà.

La xifra no és un comptador enganxat a cada resposta. Canvia amb el model, la longitud, el clima, la refrigeració i la xarxa elèctrica. El problema apareix en multiplicar un cost petit i amagat per milions de consultes.

D'on surt l'ampolla

El símil procedeix d'una anàlisi del setembre del 2024 sobre l'aigua i l'electricitat necessàries perquè GPT-4 redactés un correu mitjà. Shaolei Ren, investigador d'UC Riverside, va fer el càlcul per a una instal·lació nord-americana mitjana, no per a tots els centres de dades.

El treball científic de Pengfei Li, Jianyi Yang, Mohammad A. Islam i Ren ofereix una altra referència. L'equip d'UC Riverside i la Universitat de Texas a Arlington va estimar que GPT-3 podia consumir mig litre en generar entre 10 i 50 respostes de longitud mitjana, segons on i quan funcionés.

Per què un càlcul parla d'un correu i un altre de desenes de respostes? Perquè no van estudiar el mateix model ni van aplicar els mateixos límits. L'ampolla fa visible la petjada, però no és una conversió universal.

L'aigua darrere de la pantalla

Els servidors transformen gairebé tota lelectricitat en calor. Moltes instal·lacions el porten fins a torres de refrigeració, on part de l'aigua s'evapora i allibera aquesta calor a l'aire. S'assembla a la suor que refreda el cos.

També hi ha una despesa indirecta. Les centrals elèctriques poden necessitar aigua per generar vapor o refredar equips. Per això, un centre que faci servir poca aigua dins del recinte pot desplaçar part de la petjada a una altra zona.

Els estudis distingeixen entre extracció i consum. La primera és l'aigua presa d'un riu, aqüífer o sistema municipal, mentre que el segon sol ser la part que no es pot reutilitzar immediatament. Fabricar xips i servidors afegeix una altra capa encara poc documentada.

Cinc gotes o una ampolla

El 2025, un informe de Google va calcular que la sol·licitud de text mitjana de Gemini Apps consumia 0,26 mil·lilitres d'aigua i 0,24 watts hora. La companyia ho va comparar amb cinc gotes. Va aclarir que era una fotografia del maig del 2025 i que no representava totes les consultes.

Significa que l'ampolla era falsa? No necessàriament. Canvien el servei, el model, la longitud i la frontera de la comptabilitat, inclosa la decisió de sumar o no l'aigua vinculada a l'electricitat.

El problema és al mapa

Laigua no es comporta com el diòxid de carboni. Un litre extret en una regió plujosa no té el mateix efecte que un altre tret d'un aqüífer sota sequera. La geografia mana.

Una revisió del juny del 2026 va situar 517 dels 809 centres de dades previstos als Estats Units en llocs que havien patit sequera l'any anterior. El text va corregir després una descripció que havia convertit els 500 mil·lilitres en el cost de cada pregunta. L'estudi original parlava entre 10 i 50 respostes de GPT-3.

A West Des Moines, el servei municipal d'aigua informa que els centres de Microsoft usen entre el dos i el set per cent de l'aigua bombada cada mes. Entre el 2021 i el 2025, la mitjana va ser del 2,1% de l'aigua consumida a la ciutat. També aclareix que la restricció de reg del 2025 va ser deguda a nitrats elevats, no als centres de dades.

D'una consulta a la xarxa pública

Li i els seus col·legues van projectar que la demanda mundial d'IA podria extreure entre 4.200 i 6.600 milions de metres cúbics d'aigua el 2027, prop de la meitat de l'extracció anual del Regne Unit. És un escenari basat en models, no un recompte ni una destinació inevitable.

Un altre estudi del 2026, dirigit per Yuelin Han amb Pengfei Li, Adam Wierman i Shaolei Ren, va examinar les xarxes públiques nord-americanes. Si es manté la intensitat del 2024, els centres de dades podrien necessitar entre 2.600 i 5.500 milions de litres diaris de nova capacitat fins al 2030. És una escala comparable al subministrament quotidià de Nova York.

Vet aquí la qüestió. Una consulta aïllada amb prou feines mou l'agulla, però les instal·lacions han de reservar capacitat per als dies més calorosos, quan les llars i els negocis també necessiten aigua. L'usuari tampoc no pot triar quin centre processa el missatge.

Què pot canviar

La solució no passa només per demanar a cada persona que escrigui menys, ja que els investigadors proposen moure tasques flexibles cap a hores i llocs amb menys pressió hídrica. En una nota d'UC Riverside, Ren va deixar una comparació quotidiana. «No volem regar la gespa al migdia, així que tampoc no regem la nostra IA al migdia».

La refrigeració de circuit tancat pot evitar l'evaporació dins de la instal·lació, encara que el refredament mecànic pot elevar una mica el consum elèctric. També hi ha l'aigua reutilitzada, una ubicació menys vulnerable i dades comparables. A la pràctica, una xifra per consulta diu poc si no explica on es va calcular i què inclou.

L'estudi principal s'ha publicat a Communications of the ACM.